L'ENTREVISTA DE LA SETMANA: NOELIA LÓPEZ (XIKI)

L'ENTREVISTA DE LA SETMANA: XIKI

"Al entrar al camp, totes les dificultats de l'idioma es perden, i t’entens perfectament amb qualsevol persona amb només una mirada o un gest"

Avui us deixem amb l'entrevista de la Xiki. La jugadora del sènior femení es troba d'Erasmus a Londres i té pensat reincorporar-se a l'equip durant la segona volta de la lliga. Tot el club i sobretot l'equip la troba molt a faltar, així que no us perdeu la seva interessant entrevista explicant-nos les seves aventures en el hockey anlgès. Esperem que us agradi!








Nom: Noelia Lopez Caballero

Numero i color preferit: 6, color blau

Peli i sèrie preferida: peli: cadena de favores, sèrie The Simpsons 

Cantant i cançó preferida: cap cantant preferit, però la meva cançó preferida és Kids, del grup MGMT. Es motivadora!!

Un lloc on t’agradaria anar: Àfrica

Esportista de referència? Bolt , atletisme. 

Lema de vida: Gaudir i somriure cada minut, mai sabem si serà l’últim!

Quin esport faries si no fessis hockey? No ho sé! Abans del hockey en vaig practicar molts, i la gimnàstica m’encantava. Però no m’ho he plantejat mai. 

Un valor que consideris indispensable? Per mi el sacrifici quan formes part d’un equip és molt important. Sacrificar-te per anar a entrenar quan no et ve de gust, tens molta feina o no et trobes bé, fer el físic que tan poc agrada tot i que estiguis cansada, fer un sprint per ajudar a una companya a defensar tot i que portis tot el partit jugant, etc. Son coses que han de sortir de tu, pel compromís de sacrifici que tens amb l’equip.

Alguna mania abans dels partits? Crec que no en tinc cap! M’agrada arribar abans de la convocatòria al club, parlar amb les companyes i veure com estan i riure per començar bé els partits. També sóc una mica maniàtica amb el menjar els dies de partit. No m’agrada menjar massa i tampoc fer-ho sense temps per digerir-ho.

Amb quines companyes d’equip t’entens millor jugant a hockey? Al jugar al mig, penso q es important entendre’t amb totes les companyes; amb unes per atacar i amb les altres per defensar. Però sobretot m’entenc molt amb les que juguen a la meva banda, la dreta, les que juguen davant, darrera i al meu costat.

Estàs d’Erasmus a Anglaterra i has hagut de deixar temporalment l’equip, tot i que tornaràs després de Nadal. Com va ser marxar? Explica’ns la teva aventura. Marxar va ser una experiència nova en la que mai saps que et trobaràs, com serà , si t’agradarà, etc. Independitzar-te temporalment, i a més a un altre país no és fàcil. Però poc a poc t’adones que el temps passa volant i que queda res per anar a casa. Així que el més important es gaudir-ho des del primer dia fins a l’últim, tot i que les coses no vagin sempre bé!

Com està sent l’experiència de jugar en una altra lliga? La lliga a la que jugo té un nivell similar al que tenim a segona catalana, però el joc és molt diferent.  Estic gaudint moltíssim, i intentant integrar-me a la seva forma de joc, aportant també el meu punt de vista segons l’experiència que tinc.

En quina posició jugues en el teu nou equip? Els primers partits els vaig jugar com a davantera. Feia molts anys que no jugava en aquesta posició, però tampoc es pot exigir res quan arribes a un lloc nou. En un partit va faltar una companya que juga al mig camp i em va tocar suplir-la, i fins aleshores allà m’he quedat. Així que jugo d’interior dret, igual que a casa!

Què t’ha aportat o has après en el teu equip anglès de nou? Bé, m’ha aportat noves formes d’entrenament, que personalment pels meus estudis són coses que m’agrada veure. Tot ho fan molt integrat amb el hockey. Per altra banda l’anglès que elles parlen es molt tancat, i molts cops em costa entendre-les quan parlen entre elles. El que m’ha fet veure això és que al entrar al camp, totes les dificultats d’idioma es perden, i t’entens perfecte amb qualsevol persona amb només una mirada o un gest.

Quina diferència trobes entre l’equip d’Anglaterra i el nostre en quant a joc de hockey? Aquí es juga molt amb passes llargs, una mica més “bèstia”. No tenen por de posar-se a defensar a una jugadora q està a punt de xutar a 2m. Aquesta es la diferència més important, la seva sortida de fons és casi sempre amb xuts llargs.

Què trobes a faltar de l’iluro? Anar pel club i saludar a altres jugadors o pares que esperen als peques, veure als nens i nenes del club, animar quan algú està jugant, les noies  del meu equip. Trobo a faltar la bona relació que tinc amb el club, i tot el que em dona a part del hockey, que son molts amics i bons moments.

No sé si has seguit els resultats de l’Iluro. Si és així, què et semblen? Bé no els segueixo 100%, però pels que he vist l’equip està força igualat amb els altres de la lliga, com ve passant els últims anys. Poc a poc la gran diferència que teníem amb els altres equips s’ha anat reduint, estem augmentant el nombre de gols i reduint els que ens encaixen, i això es molt positiu. Penso que anem pel bon camí per complir objectius.

Tots sabem que ets una noia molt esportista, has guanyat diferents distincions a l’iluro i estàs estudiant INEF, a més del hockey herba quins altres esports sols practicar? Bé, aquí a Anglaterra estic sortint a córrer cada dia, i també estic nedant bastant (tinc molt temps lliure!! Jaja). A part m’agrada esquiar a l’hivern, fer excursions per la muntanya i sincerament, practicar qualsevol esport que es proposi!!!

Què t’agradaria trobar al teu equip quan tornis d’Anglaterra? Vull trobar-lo com sempre! Pel blog i el grup que tenim al facebook veig que estan fent moltes coses (Stage, dinars pre-post partit, sopars, etc), les veig motivades i amb moltes ganes, i això es el que vull trobar-me quan torni.

Fins a on t’agradaria arribar, quin és el teu somni? Esportivament en el hockey m’agradaria jugar a primera amb les nenes “craks” que he entrenat des de petites.

Quina és la gran virtut del teu equip(Iluro)? Penso que som un equip molt humil, i això es bo en alguns casos, ja que no ens creiem superiors a ningú ni anem de craks, però també pot afectar negativament, i és el que hem d’evitar.

El teu millor moment com a esportista i que mai oblidaràs a l’equip i dins del club? El meu millor moment com a esportista suposo que va ser al rebre distincions del club, que vulguis o no et fan sentir molt bé i es reconeix el treball realitzat. A part, mai oblidaré el primer partit que vaig jugar, al CD Terrassa, va ser un show. Crec que el resultat va ser 17-0 en contra o alguna cosa així, no sabíem que era i que no era falta, i les pobres de l’altre equip deurien flipar. Lo millor és anar ara allà, i poder jugar partits igualats. És una gran satisfacció.

Alguna frase o situació que t’hagi posat la pell de gallina algun pre o post partit? Les situacions que més m’agraden son els moments en els que ens animem unes a altres, tant just abans del partit, com durant o al final quan alguna de nosaltres està decepcionada amb com ha anat.

Si has llegit les entrevistes que s’han anat penjant, hauràs vist que l’equip treballa per un nou lema: “sola arribaré més ràpid, però juntes arribarem més lluny”, per què creus que l’equip ha escollit aquest lema? Si que l’he llegit a moltes entrevistes i publicacions de l’equip. A mi el que em transmet es cooperació, treball en equip, el compromís i el formar part d’un tot. Suposo que l’equip l’ha triat ja que treballant tots units els resultats seran molt més positius.

Què esperes d’aquesta temporada? Aquesta temporada estic molt desapareguda de l’Iluro. Personalment, el que espero al meu equip anglès és viure una experiència en la qual el hockey també formi part d’ella, coneixent altres formes de joc i com es viure dins d’un equip molt diferent al que sempre he estat. En quant al meu equip, l’Iluro, el que espero és que quan torni m’estiguin esperant amb les mateixes ganes que jo tinc! I a partir del moment que torni ja pensaré en els objectius que m’he de plantejar. 

Anima a la teva afició: aneu al club a animar a les noies del club! L’equip està en una bona etapa, i us necessita per estar al 100% i donar el plus que l’afició sempre aporta!