CRÒNICA DE LA JORNADA. Emoció fins al final!

 FC BARCELONA 0- 1 ILURO HC

Titulars: Helena G (P), Natàlia J, Laia G (1), Cristina B i Eva D a la defensa, Anna R, Georgina P i Miriam G a la mitja, Noelia L, Sheila G i Ayara a la davantera. Canvis: Eva A, Paula B, Irene R i Clara Fanlo. Lesionades: Regina B i Yaiza G.  

El partit del passat dissabte es va complicar més de l’esperat. Les tres de la tarda i un sol radiant contextualitzaven el moment. El Barça va començar amb moltes ganes i l’Iluro una mica tou en defensa, tot i que la pilota es jugava en ambdós camps, cap dels equips acabava d’arribar a l’àrea de forma clara. El joc del Barça era directe i contundent, i les noies de l’Iluro intentaven elaborar jugades i provar coses diferents però sense massa èxit. A la mitja part el marcador seguia sense moure’s. 

A la foto: Laia, l'autora del gol. "Havia d'entrar com fos... amb el que vam  patir!..." aquestes eren les seves declaracions en acabar el partit.

 A la segona part les noies de l’Iluro van sortir amb la idea d’intentar jugar bé, combinant amb molts pases i desgastant al rival, sense engoixar-se pel marcador i sabent que si les coses es feien bé el gol acabaria arribant. Però els minuts van anar passant i el gol no arribava, tot i que en aquesta part van tenir més la possessió de la pilota, el Barça va perdonar en dos ocasions amb xuts  al pal que haguéssin pogut posar les coses molt difícils. Les noies de l’Iluro s’anaven impacientant.

Els minuts s’acabaven i el joc de l’Iluro va començar a ser més directe, intentant arribar a l’àrea com fos i jugant més amb les cames i el cor que amb el cap. I van arribar els dos primers penals córner a favor, que no van entrar.  Finalment, al minut 70, Míriam Gómez aconseguia provocar una falta dins l’àrea que suposava un tercer i decisiu penal. Amb dues torres muntades per al xut directe, Laia Genoher rebia la pilota que amb un xut ras i contundent la portera refusava pel mig en direcció a punta d’àrea, on allà es trobava la mateixa jugador que sense dubtar-ho enviava amb un push la pilota ajustada a l’esquerra de la porteria. Entre els crits de celebració sonava el “pip, pip, pip” que posava punt i final. 

Dos punts importantíssims per a les aspiracions de l’equip, en un partit que va costar molt i que podria no haver acabat amb tant bones sensacions, però on tota l’emoció va valdre la pena per la felicitat final! 

Al finalitzar l’encontra, les noies del Barça ens van convidar un tercer temps molt elaborat, amb menjar aregntino-cassolà boníssim! Moltes gràcies! 

I LA SETMANA QUE VE........ JA HO SABEU! COMPTE ENRERE..........