L'ENTREVISTA DE LA SETMANA, CRISTINA BERNABÉ

ENTREVISTA A CRISTINA BERNABÉ

Jugadora del Sènior Femení

"M'agrada ser competitiva, i intentar millorar dia a dia i sobretot pensar en l'equip i ajudar en tot el que calgui."

Nom: Cristina Bernabé.

Número i color preferit: 9 i lila.

Peli i serie preferida: Los amantes del círculo polar de Júlio Medem o Amelie, i de series Big Bang Theory, Me llamo Earl o Como conocí a vuestra madre.

Cantant i cançó preferida: Uffff tinc mil cançons preferides!! Però hi ha algunes que se'm posa la pell de gallina com per exemple New Born de Muse, No surprises de Radiohead o Trouble de Coldplay.

Un lloc on t’agradaria anar: M'encantaria visitar tota Sud-Amèrica, i especialment la Patagonia, o també Mèxic!

Esportista de referència? Santi Freixa!

Lema de vida (alguna frase que t’agradi): “Lo que ahoga a alguien no es caerse al río, sino mantenerse sumergido en él” (Paulo Coelho).

Quin esport faries si no fessis hockey? Pues no ho tinc massa clar, però estic segura que seria un esport d'equip, i que no seria ni futbol ni bàsquet, segurament em decantaria per l'handbol.

Un valor que consideris indispensable? Compromís!

Alguna mania abans dels partits? M'he de vestir amb l'equipació només aixecar-me del llit, encara que quedin moltes hores per jugar. 

Amb quines companyes d’equip t’entens millor jugant a hockey? Ara mateix m'entenc millor amb les noies que portem més anys jugant juntes, òbviament, ja que hi ha més confiança i ens coneixem més, i sobretot amb les defenses, perquè estan més a prop meu i hi ha més contacte!

Quants anys fa que jugues a hockey? 8 anys!! =)

Com et defineixes com a jugador/entrenador? M'agrada ser competitiva, i intentar millorar dia a dia i sobretot pensar en l'equip i ajudar en tot el que calgui.

Que aportes a l’equip? Primer de tot considero que tinc molt compromís amb l'equip ja que intento anar a tots els entrenaments encara que plogui, o tingui mil exàmens o tingui la mà trencada... jajaja Per altra banda, em considero una persona lluitadora, i això és bo per l'equip, ja que quan em roben la bola en un partit intento lluitar fins a recuperar-la o almenys evitar que marquin gol, no em quedo tranquil·la si veig que podria haver lluitat més del que he lluitat, i sobretot intento contagiar aquestes ganes a tot l'equip. 

Fins a on t’agradaria arribar, quin és el teu somni? Porto 8 anys amb aquest somni i no el canviaré per res del món, vull que pugem a 1a divisió, o almenys m'agradaria poder disputar una fase d'ascens abans de jubilar-me! 

Quina és la gran virtut del teu equip? Som un equip que vam començar des de zero i hem lluitat molt per arribar a on estem, i per això crec que som un equip molt lluitador i que ens esforcem al màxim per millorar i per arribar a l'èxit, ja que no ens ho han donat tot mastegat com a altres clubs i hem patit grans derrotes a la nostra vida que ens han ajudat a ser més fortes. 

El teu millor moment com a esportista i que mai oblidaràs? El primer partit de lliga que vam jugar! Aquells nervis que teníem totes i aquella desorganització dins del camp, i sobretot, lo més graciós era quan pitava l'àrbitre i no teníem ni idea del que estava pitant... Per mi personalment va ser un moment molt emocionant ja que abans de fer hockey no havia practicat cap esport i no sabia el que era competir, i aquella sensació i aquells nervis no els havia experimentat mai. 

Alguna frase o situació que t’hagi posat la pell de gallina algun pre o post partit? Un moment que mai oblidaré va ser un partit contra el Polo, en els nostres inicis, que anàvem perdent 1 a 0 i en l'últim minut vam tenir un penalty córner a favor i el vam marcar, llavors vam haver de fer strokes per desempatar i si guanyàvem teníem la opció de disputar el 5è i 6è lloc de la lliga, al final vam perdre la tanda d'strokes i recordo el moment d'estar totes plorant com magdalenes. Sincerament va ser molt emotiu i ho recordaré per tota la vida perquè en aquella temporada perdíem quasi tots els partits i la veritat és que ja estàvem acostumades a perdre, però tenir la victòria tan a prop i perdre en l'últim moment va ser on vam experimentar per primer cop aquella ràbia i tristesa que ens va convertir en un equip lluitador i competitiu.

Per quin lema creus que treballa ara l’equip? Aquesta temporada hem començat amb el lema “Sola arribaré més ràpid, però juntes arribarem més lluny”. Considero que és un bon lema per poder millorar la cohesió d'equip, ja que sempre hem de pensar per l'equip i no només per una mateixa.

Què esperes d’aquesta temporada? Per mi l'objectiu de cada temporada és millorar respecte a la temporada anterior, menys gols en contra, més gols a favor i sobretot quedar en una posició en la lliga superior a la de l'any passat, en aquesta temporada m'agradaria que quedéssim entre les 3 primeres.

Anima a la teva afició: El Sénior Femení us necessita!! Aquesta serà una gran temporada plena d'èxits però necessitem el recolzament del públic per poder esforçar-nos al màxim i donar-ho tot en el partit! Una cosa tant senzilla com escoltar un crit d'ànims del públic ens pot ajudar a recuperar una bola perduda o a tenir confiança per marcar un gran gol per l'esquadra! No dubteu en venir-nos a veure perquè vosaltres sou un gran component dins l'equip i us necessitem!!