LA GIN ENS MOSTRA COM SEMPRE LA SEVA CARA MÉS TRAPELLA; CONEIXEU-LA MÉS. . .
- Nom: Georgina Poch Siquier.
- Numero i color
preferit: 3 i verds.
- Peli i serie
preferida: Moulin Rouge i sèrie a
èpoques, ara mateix How I met..
- Cantant i
cançó preferida: Zenet- Causas Perdidas.
- Un lloc on
t’agradaria anar: Sud Àfrica i Estambul.
- Esportista de
referència?
- Andreu Enrich (hockey)
- Kilian Jornet
(ultres de muntanya)
- Jessica Ennis (heptalon).
- Lema de vida (alguna frase que t’agradi): La meva frase predilecte és “all you need is love!” no podia
faltar... però també m’agradaria transmetre; “O estás
creciendo o te estás marchitando. No existe término medio. Incluso si te quedas
quieto, te marchitas.”
- Quin esport faries si no fessis hockey? Atletisme o triatló.
- Un valor que consideris indispensable? Saber combinar humiltat i ambició.
- Amb quines companyes d’equip t’entens millor jugant a hockey? És molt fàcil jugar amb totes! Jeje!. Però amb la Paula i la Laura
són amb qui més em relaciono fora del hockey i potser es nota al camp... Amb la
Rourins m’entenc perquè parlem el mateix llenguatge jurídic, jajaja. I no sé, però amb la Mimi crec que de tant en
tant fem aclarats, pases al primer toque i jugadetes molt molonguis.
- Tens
alguna mania abans dels partits? Portar sempre alguna cosa
de color rosa.
- Quants anys fa que jugues a hockey? És la vuitena temporada, amb algun que altre parón etern :’(....
- Com et defineixes com a jugadora? Lluitadora.
- Fins a on t’agradaria arribar, quin és el teu somni? En el hockey, fins on la resta d’obligacions em permetin, però el
que em motiva a anar a entrenar cada dia és pensar en arribar a jugar a
primera. I a la vida, all you need is love!...
- Quina és la gran virtut del teu equip? La perseverança i saber estar en els moments difícils.
- El teu millor moment com a esportista i que mai oblidaràs? Espero que arribi ben aviat!...
- Alguna frase o situació que t’hagi posat la pell de gallina
algun pre o post partit? Em posa la pell
de gallina posar-me a recordar el camí fet fins a dia d’avui, el de l’equip, el
del club i el meu. Em posa la pell de gallina recordar-me amb 16 anys al meu
primer partit, perdre 22 a 0 i que pensés; “aquest serà el meu esport”. Quins “güebs”,
no sé si ara seria capaç!
- Per quin lema creus que treballa ara l’equip? “Sola arribaré més ràpid, però juntes arribarem més lluny.”; També
m’agrada pensar en que ben aviat ens cantin des de la grada; A primera oeee! A primera oeee! Jaja.
- Què esperes d’aquesta temporada? Sincerament a principis de setembre només esperava d’aquesta
temporada arribar a la fase d’ascens. Ara, després d’haver vist el nivell de la
categoria i essent realistes ho veig una mica complicat, tot i que no
impossible! Així que el que espero és cohesionar un equip, que madura dia a
dia, treballar i millorar. Tot això ens portarà ben aviat a l’ascens.
- Anima a la teva afició: Afició! Les noies de l’Iluro (“Les Ilurogirls!”) tenim un gran projecte i volem que tot el
club en formi part i ens ajudi a aconseguir-lo! Quan us sentim cridar des de la
grada donem el 200% de cada una. Us necessitem més que mai per ser un club de
primera!!


que molonguiiiiiii jaja
ResponderEliminar